Follow Us On

política de Cookies

Xarxa

ArtAids empra l’art en la lluita contra la sida. Es convida els millors artistes per produir treball relacionat amb la sida. Aquí trobaràs una llista dels artistes, els museus i les institucions participants.

(English) Adriana Bertini

Not Available

(English) Alicia Framis

Not Available

(English) Amrit Chusuwan

Not Available

(English) Anna Marín

Not Available

(English) Antonio Ortega

Not Available

ARAYA RASDJARMREARNSOOK

Araya Rasdjarmrearnsook va néixer el 1957 a Trad (Tailàndia) i actualment viu i treballa a Chiang Mai (Tailàndia). La identitat i la sexualitat femenines s’amaguen sota les imatges de mort de la seva obra. Va obtenir el seu màster en Belles Arts a la Universitat de Silpakorn (Bangkok) el 1986 i un diploma en Arts Visuals a la Hochschule für Bildende Künste Braunschweig el 1990, on va ser Meisterschülerin el 1994. Ha mostrat les seves escultures, instal·lacions, vídeos de performances i fotografies en diverses exposicions en solitari, com ara Why Is It Poetry Rather than Awareness? al Museu Nacional de Bangkok (2002), Lament a la Tensta Konsthall (Estocolm, 2003) i Great Times Message: Storytellers of the Town and In a Blur of Besire a la 100 Tonson Gallery (Bangkok, 2006-2007). Entre les seves participacions en exposicions col·lectives trobem la Biennal de Sydney 2010, el 7è Festival Internacional de Cinema Vladivostok dels països del Pacífic asiàtic “Pacific Meridian” (2009), Wind from the East – Perspectives on Asian Contemporary Art al Museu d’Art Contemporani Kiasma (Hèlsinki, Finlàndia), Thermocline of Art. Asian New Waves al ZKM (Alemanya, 2007), la Biennal de Gwangju (Corea), la Biennal de Taipei (Taiwan, 2006), el pavelló tailandès de la 51a Biennal de Venècia (2005), o The Pantagruel Syndrome al Castello di Rivoli (Torí, 2005-2006). Imparteix classe a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Chiang Mai.

(English) Arin Rungjang

Not Available

(English) Biel Capllonch

Not Available

Caroline Kamya

La cineasta ugandesa Caroline Kamya  va completar estudis d’Arquitectura i Disseny Urbà a Bartlett (UCL) i un màster en Documental de Televisió al Goldsmith College, a Anglaterra. Durant uns anys va treballar per a la televisió. El 2004 va fundar la seva pròpia companyia a Kampala. iVAD International és avui dia una productora líder a Uganda. El 2007 va formar part del Campus de talents de la Berlinale, d’on va tornar a Uganda amb el compromís renovat de tornar a Berlín amb una pel·lícula. Tot seguit Caroline va crear, com a extensió de la iVAD, una organització sense ànim de lucre centrada en proporcionar formació en televisió als joves d’Uganda. Actualment desenvolupa la seva tasca com a directora de cinema i documentals i realitza projectes en col·laboració amb els països nòrdics. Imani és el seu debut en el llargmetratge; amb aquesta obra va inaugurar el Festival Internacional de Cinema de Berlín el 2010. Des d’aleshores el film ha viatjat per tot el món i ha estat guardonat amb diversos premis. Recentment, Caroline ha finalitzat dues pel·lícules més: Chips and Liver Girls i Fire Fly, encarregades pel Danish Film Institute / DOX Lab i el Festival Internacional de Cinema de Rotterdam. Tots dos treballs s’han projectat al Festival de Cinema DOX de Dinamarca i al Festival de Cinema de Rotterdam d’Holanda el 2010 i el 2011 respectivament. http://www.ivadproductions.com

CHRISTODOULOS PANAYIOTOU

Christodoulos Panayiotou va néixer el 1978 a Limassol (Xipre) i viu actualment a Berlín. Format originàriament en arts performatives i dansa a Lió i Londres, l’obra de Christodoulos Panayiotou està integrada per performances i abasta col·lectivament tots els nivells d’allò que es podria descriure com un espectre de l’art performatiu, des de la creació d’un espai per a una activitat com ara la dansa, la direcció d’actors i esdeveniments, fins a l’enregistrament i el seguiment de les performances, tant de l’artista com de la societat. Format en diversos mitjans, sovint incorporant el vídeo i el so en la instal·lació, les intervencions estètiques de Panayiotou sovint fan referència a estímuls polítics i, malgrat això, es poden llegir de multitud de maneres diferents. El 2005 Panayiotou va guanyar el premi DESTE de la Fundació DESTE per a les Arts Contemporànies d’Atenes i el 2011 va rebre el premi Futur d’Europa del Museu d’Art Contemporani de Leipzig. Entre d’altres, ha exposat de forma individual i  col·lectiva al Museu d’Art Modern d’Oxford (2006), el Museu Nacional d’Art Contemporani d’Atenes (2007), al Centre d’Art Contemporani Platform Garanti d’Istanbul (2006), el MoCA (Miami, 2009), Artists Space (Nova York, 2009), Witte de With (Rotterdam, Països Baixos, 2009 i 2010), Kunsthalle Zürich (2010), Bonniers Konsthall (Estocolm, 2010), Cubitt (Londres, 2010), Parasol Unit (Londres, 2011) i el Museu d’Art Contemporani de Leipzig (2011).

(English) Cova Macias

Not Available

Dahn Vo

Not Available

David Goldblatt

David Goldblatt va néixer a Randfontein (Sud-àfrica) el 1930 i viu actualment a Johannesburg. Va néixer en una família que s’havia traslladat a Sud-àfrica per fugir de la persecució religiosa. És reconegut internacionalment pel seu compromís social, que es reflecteix en la fotografia que ha anat produint des de principis de la dècada de 1960, tot i que la seva obra no retrata el tipus d’escenes horribles que es poden esperar de fotògrafs documentalistes de l’apartheid i el violent període posterior. El 1989 Goldblatt va fundar el Market Photography Workshop a Johannesburg, amb l’objectiu d’“ensenyar coneixements visuals i habilitats fotogràfiques als joves, posant especial èmfasi en els desafavorits per l’apartheid”. El 1998 va ser el primer sud-africà a presentar una exposició en solitari al MoMA de Nova York i va ser un dels pocs artistes sud-africans que va exposar a la Documenta 11 (2002) i la Documenta 12 (2007) de Kassel (Alemanya). Les fotografies de Goldblatt formen part de les col·leccions del Museu Nacional de Sud-àfrica a Ciutat del Cap, la Bibliothèque nationale de France (París), el Victoria and Albert Museum de Londres i el MoMA. S’han publicat diversos llibres de les seves fotografies. Goldblatt va rebre el premi Hasselblad l’any 2006, el premi Henri Cartier-Bresson el 2009 i el premi Lucie per la seva trajectòria el 2010.

DEIMANTAS NARKEVIČIUS

Deimantas Narkevičius va néixer el 1964 a Utena (Lituània) i viu actualment a Vílnius. Va començar a treballar en cinema a principis de la dècada de 1990. Les seves pel·lícules exploren la complicada pràctica de la memòria i retraten una societat contemporània confrontada amb els dolorosos processos de la història. La càmera li oferia l’oportunitat d’explorar diferents narratives i li permetia jugar amb el pas del temps. En el cinema va trobar el mitjà perfecte per explorar tant el so com el llenguatge visual. La disjuntiva entre les paraules i les imatges a les seves pel·lícules revelen la impossibilitat d’un documental objectiu. Defuig els primers plans, que són una característica habitual dels documentals contemporanis, emprats habitualment per provar la veracitat del testimoni en una entrevista. Els personatges centrals de les narracions de Narkevičius no surten sovint en pantalla i són reemplaçats per objectes, dibuixos o altres substituts. Ha exposat de forma individual i col·lectiva, entre d’altres, a la 29a Biennal de São Paulo (2010), la BFI Southbank Gallery (Londres, 2009), la 11a Biennal Internacional d’Istanbul (2009), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 2008), Secession (Viena, 2008), el pavelló lituà de la 49a Biennal de Venècia (2008), Skulptur Projekte Münster 07 (Münster, 2007) i la 50a Biennal de Venècia (2003).

ELMGREEN & DRAGSET

Michael Elmgreen va néixer el 1961 a Copenhaguen (Dinamarca). Ingar Dragset va néixer el 1969 a Trodheim (Noruega). Actualment, tots dos viuen a Berlín. L’obra d’Elmgreen & Dragset explora qüestions relacionades amb els estils de vida contemporanis i investiga com es plasmen en els dissenys quotidians que ens envolten i en els nostres paisatges urbans. Elmgreen & Dragset van guanyar el Fourth Plinth 2012 a Londres, presentaran una exposició en solitari a The Submarine Wharf, un espai dedicat a projectes del port de Rotterdam dirigit pel Museum Boijmans Van Beuningen, i participaran també en la 3a Biennal de Singapur el 2011. Entre les seves principals exposicions hi ha Celebrity, the one and the Many al ZKM (Karlsruhe, 2010), The Collectors als pavellons nòrdic i danès de la 53a Biennal de Venècia (2009), MUSAC (Lleó, 2009), monogràfics a la Serpentine Gallery (Londres, 2006), Tate Modern (Londres, 2004), The Power Plant (Toronto, 2006), Malmö Konsthall (2007), Portikus (Frankfurt, 2003) i Kunsthalle Zürich (2001).

(English) Erich Weiss

Not Available

(English) Francesc Abad

Not Available

Gabriel Mascaro

Gabriel Mascaro (1983) viu i treballa a Recife, al nord-est del Brasil. Va iniciar la seva carrera treballant el videoart i els nous mitjans mentre estudiava Comunicació Social a la Universitat Federal de la seva ciutat. El 2008 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, KFZ-1348, el número de la matrícula d’un Escarabat del 1965. El seu segon llargmetratge documental, High-Rise, del 2009, s’ha projectat en més de 40 festivals d’arreu del món. El seu tercer film, Defiant Brasilia, es va estrenar al Festival de Rotterdam del 2010 i actualment participa a festivals de tot el món. El seu curtmetratge sobre l’artista Paulo Bruscky, filmat a la plataforma virtual Second Life, ha guanyat diversos premis al Brasil. Actualment Gabriel desenvolupa el guió del seu primer llargmetratge de ficció, Bull Down!, que ha rebut el suport per a la producció del Hubert Bals Fund (Festival Internacional de Cinema de Rotterdam) i d’Ibermedia (fons intergovernamentals). D’altra banda, recentment ha rebut el finançament per produir Maids Quarters, un documental per a televisió, i Summer House, un curtmetratge documental creatiu que filmarà el 2012. http://gabrielmascaro.com

(English) General Idea

Not Available

(English) Gerald Van Der Kaap

Not Available

(English) Ignasi Aballí

Not Available

(English) Iñaki Àlvarez

Not Available

Javier Peñafiel

(Saragossa, 1964) Artista que treballa amb la fotografia, el dibuix, el vídeo, la instal·lació, l’escriptura i la performance, uns mitjans amb els quals la seva obra es va endinsant pels camins del llenguatge, la construcció del subjecte i les relacions de l’individu amb les diferents estructures socials. Així fa aparèixer punts de trobada i cruïlles on podem descobrir possibles retrats crítics de la societat. Participa a MIRANT DES DE FORA AMB L’OBRA: Víctima de diagnóstico (2009) Dibuixos, mides variables. Les persones afectades pel VIH pateixen una victimisme doble. El diagnòstic de la malaltia les marca amb tot allò que indiquen les estadístiques. L’origen de la transmissió, les seves pautes de conducta, les possibilitats d’evolució de la malaltia expliquen el seu passat, present i futur, en un compendi que no és el seu, sinó el d’altres.

(English) Jean-Charles Hue

Not Available

(English) Jef Geys

Not Available

(English) Job Ramos

Not Available

(English) Jordi Canudas

Not Available

(English) Josep-Maria Martín

Not Available

(English) Juul Hondius

Not Available

(English) Kamol Phaosavasdi

Not Available

(English) Krit Ngamsom

Not Available

L. A. Raeven

(Heerlen, 1971) Les germanes bessones Liesbeth i Angelique Raeven formen un equip artístic. Les seves obres consisteixen en vídeos, fotografies, instal·lacions i performances. El seu treball tracta especialment de temes referents al cos, com l’aparença física, la bellesa, certes alteracions corporals (com l’anorèxia) i la seva relació amb la identitat, les obsessions o els sentiments d’amor, d’odi, d’acceptació i d’autoestima. PARTICIPA A MIRANT DES DE FORA AMB L’OBRA: Dead Man Walking (2009) Vídeo. Dead Man Walking ens situa davant de l’experiència d’una persona que ha vist transformada radicalment la seva aparença física… exploren els sentiments d’odi, desesperació i impotència davant dels efectes que tenen els tractaments amb antiretrovirals sobre el cos… En l’obra aflora la disfunció entre l’aparença i la identitat, en una societat que valora fins a l’extrem l’aspecte físic, la dificultat d’acceptar una imatge que no és la nostra i de la que no ens podem desvincular perquè es correspon amb el nostre cos.

LATIFA ECHAKHCH

Nascuda el 1974 a El Khnansa (Marroc), viu entre París i Martigny (Suïssa). El treball de Latifa Echakhch ha estat presentat en nombroses exposicions, col·lectives i individuals, tant a França com a l’estranger. Entre d’altres, al MACBA, el FRI ART de Friburg, el GAMec de Bèrgam, la Kunsthalle Basel de Basilea, el Bielefelder Kunstverein de Bielefeld, la Kunsthalle Fridericianum de Kassel, el FRAC Champagne-Ardenne de Reims, el CAC de Vílnius, el Swiss Institute de Nova York, la Biennal ArtFocus de Jerusalem, la Kunsthaus de Zuric, en el marc de la Manifesta 7 de Bolzano, al Museu Anna Norlander de Skellefteå (Suècia), l’Studio Museum Harlem de Nova York i el Magasin de Grenoble.

(English) Lawrence Weiner

Not Available

Leandro Erlich

Va néixer a Bueno Aires (Argentina) el 1973. Viu entre París i Buenos Aires. Leandro Erlich és un dels artistes plàstics argentins amb major projecció internacional. A través de les seves instal·lacions reconstrueix la realitat i involucra l’espectador en els seus jocs òptics. Entre les seves exposicions recents destaquen: Leandro Erlich: Swimming Pool, al PS1 Contemporary Art Center, a Nova York, 2008-2010; El consultorio del psicoanalista, a la Fundación Proa, a Buenos Aires, 2009; La Torre, al MNCARS (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía), a Madrid, 2008; Pequeños modelos de grandes proyectos, a la galería Nogueras Blanchard, a Barcelona, 2008; Leandro Erlich, al MACRO (Museo d’Arte Contemporanea), a Roma, 2006; Galerie Emmanuel Perrotin, a Miami, 2006; galeria Brito Cimino, a São Paulo, 2006; Le Grand Café, a Saint-Nazaire (França), 2005; El Ballet Studio, al Centre d’Art Santa Mònica, a Barcelona, 2003. També ha participat en la biennal Prospect 1 (Nova Orleans, 2008), la II Biennal de Singapur (2008), la 5th Liverpool Biennial (2008) i la XXVI Bienal de São Paulo (2004). Ha estat premiat per la Fundació Joan Mitchell (2001) i ha rebut també el premi Unesco de la Biennal d’Istanbul (2001), el premi Leonardo del Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires (2000) i el premi Eliza Randall, del Core Program del Museum of Fine Arts Houston (1998).

(English) Leo Copers

Not Available

LUCY + JORGE ORTA

Els artistes contemporanis Lucy + Jorge van fundar l’Studio Orta a París el 1991, una estructura interdisciplinària per desenvolupar el seu treball artístic col·laboratiu. Fan servir diversos mitjans, com ara el dibuix, l’escultura, la instal·lació, la producció d’objectes, la costura, la pintura, la impressió i les projeccions lumíniques. En paral·lel, com a complement de la seva pràctica a l’estudi, presenten intervencions efímeres, performances i tallers. La seva obra ha estat objecte d’importants exposicions individuals, entre d’altres OrtaWater, presentada a la Fondazione Bevilacqua La Masa de Venècia (2005), el Museum Boijmans Van Beuningen de Rotterdam (2006) i la Galleria Continua de Beijing, San Gimignano i Le Moulin (2007-2008); Antarctica, presentada a la Biennal de la Fi del Món (Ushuaia) i la Península Antàrtica (2007), així com a l’Hangar Bicocca de Milà (2008); i Amazonia, presentada al Museu d’Història Natural de Londres (2010). L’any 2007, els artistes van ser guardonats amb el premi Green Leaf a l’excel·lència artística amb un missatge mediambiental, presentat pel Programa pel Medi Ambient de Nacions Unides en col·laboració amb el Museu del Món Natural del Centre del Premi Nobel de la Pau a Oslo (Noruega).

(English) Manit Sriwanichpoom

Not Available

(English) Marina Núñez

Not Available

(English) Martine Stig

Not Available

MATTHEW DARBYSHIRE

Matthew Darbyshire va néixer el 1977 a Cambridge (Anglaterra) i viu actualment a Rochester. Va estudiar Belles Arts a l’Escola d’Art Slade i a les escoles de la Reial Acadèmia de Londres. Ha mostrat la seva obra en nombroses exposicions importants al Regne Unit, com ara el programa de l’ICA Nought to Sixty, comissariat per Mark Slaydon el 2008, la 4a Triennal de la Gran Bretanya a la Tate Altermodern, comissariada per Nicolas Bourriaud el 2009, i el British Art Show 7 In the Days of the Comet, comissariada per Tom Morton i Lisa Le Feuvre el 2010. Ha participat en exposicions col·lectives per tot Europa, Àsia i Amèrica, i en solitari a Gasworks, The Hayward Project Space i Herald Street a Londres i a Taro Nasu de Tòquio. El 2010 va realitzar Everything Everywhere per a Frieze Projects, amb el comissariat de Sarah McCrory, i el 2012 presentarà una exposició individual a la galeria Tramway de Glasgow, comissariada per Sarah Munroe. Dóna classes regularment a diverses universitats del Regne Unit i ara gaudeix d’una beca d’investigació Stanley Picker a la Universitat de Kingston.

Musa Nxumalo

El fotògraf Musa Nxumalo (1986, Soweto) viu i treballa a Johannesburg (Sud-àfrica) i als seus entorns. Nxumalo va captar per primer cop l’atenció en ser reconegut amb el quart Premi Edward Ruiz per la seva exposició debut Alternativa Kidz, el 2009. Les sorprenents fotografies en blanc i negre de Musa retraten la joventut negra urbana que s’identifica amb la cultura alternativa. Nxumalo representa i resitua no només la cultura juvenil mainstream de Sud-àfrica, sinó també la capacitat de la contra-cultura alternativa per reaccionar contra els estereotips socials. En aquest context, la cultura alternativa és tan dissonant culturalment com alliberadora individualment. Musa troba la inspiració en una eclèctica mescla de grups de música i fotògrafs locals i internacionals, però se les arregla per presentar una visió única i potent de la seva pròpia escena social. Els seus treballs han estat mostrats en diverses exposicions en espais d’art de Sud-àfrica i Europa, entre les quals destaquen la que va realitzar el 2009 a la Michael Stevenson Gallery de Woodstock (Ciutat del Cap); …for those who live in it, a l’espai MU project d’Eindhoven (Holanda), el 2010; la del festival Atri Reportatge d’Itàlia (2010); Us, a la Iziko South African National Gallery de Ciutat del Cap (2010); la de la galeria Afronova de Braamfontein (2010); i Short Change, a la Market Photo Workshop Gallery de Newtown, Johannesburg, el 2009. http://www.musanxumalo.com

(English) Nipan Oranniwesna

Not Available

(English) Noree Thammarak

Not Available

(English) Núria Güell

Not Available

(English) Nuts Society and Practical Studio

Not Available

OTTO BERCHEM

Otto Berchem va néixer el 1967 a Milford (Connecticut, EUA) i viu actualment a Amsterdam. La seva obra explora com vivim i comuniquem les nostres vides els uns amb els altres. Aquest interès pels nostres codis socials i com els negociem ha donat pas a obres que sovint es creen en l’espai públic o en un context no artístic. Els seus treballs s’han exposat a la 9a Biennal d’Istanbul (2005), EV+A (Limerick, 2006), la 4a Triennal d’Art Contemporani Oberschwaben (Friedrichshafen, Alemanya, 2008) i More to Love (Bangkok i Chiang Mai, 2008-2009).

(English) Patiroop Chychookiat

Not Available

(English) Pep Dardanyà

Not Available

Pep Dardanyà

(Caldes d’Estrac, 1961) Artista visual, antropòleg i gestor cultural. Actualment és director de Can Xalant, Centre de Creació i Art Contemporani. Utilitza el vídeo, la fotografia i la instal·lació per crear intervencions que pertorbin d’alguna manera la consciència del públic. Les seves obres ens remeten, en primer lloc a la mirada i a la natura del procés de creació artística. En segon lloc a la complexitat dels processos socials implicats en diferents fenòmens, com la immigració il·legal, l’explotació (social, sexual, etc.), la marginació i d’altres. www.pepdardanya.com PARTICIPA A MIRANT DES DE FORA cAMB L’OBRA: Lab. 50 (2008 – 2009) Foto/Vídeo instal·lació. Lab. 50 està concebuda com el particular diari d’un viatge amb l’objectiu d’oferir un exvot. El destí és la ciutat de Kisangani, a la República Democràtica del Congo –antiga colònia belga-, on va existir un avançat laboratori dedicat a la investigació de la vacuna per a la polio … Lab.50 reflexiona sobre la situació d’abandonament del continent africà, i el seu desemparament pel que fa a la incidència del VIH, un fet que està transformant greument les ja febles estructures econòmiques i socials del continent.

PEPE ESPALIÚ

Pepe Espaliú va néixer a Còrdova el 1955, on va morir el 1993. Pepe Espaliú és a dia d’avui un dels artistes més importants de la història de l’art contemporani espanyol. Molt influenciat per la literatura, la poesia i la psicoanàlisi, Espaliú deixa al seu darrere una intensa, abundant i coherent producció amarada de metàfores i símbols recurrents com la màscara, els guants, la cicatriu i la closca de tortuga. En les seves escultures, pintures, dibuixos, fotografies i performances afronta amb fermesa i sinceritat les seves preocupacions sobre la seva sexualitat i espiritualitat, i les pors o traumes que a les experiències socials de totes dues hi van associats. Més endavant, després de contraure el VIH, Espaliú depura i reorienta la seva iconografia envers la seva malaltia i produeix en aquesta època les seves conegudes crosses i cadires portadores, per acabar protagonitzant accions públiques recordades per la seva transcendència no només artística, sinó essencialment social i política. L’obra d’Espaliú forma part de les col·leccions dels principals museus d’Espanya i Europa, entre ells el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), la Fundació “la Caixa” (Barcelona), el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i la Tate Modern (Londres).

(English) Pornprasert Yamazaki

Not Available

(English) Pratchaya Phinthong

Not Available

(English) Prateep Suthathongthai

Not Available

(English) Rirkrit Tiravanija

Not Available

(English) Roger Bernat

Not Available

(English) Santiago Ortiz

Not Available

(English) Shirana Shahbazi

Not Available

Shirin Neshat

Shirin Neshat va néixer el 1957 a Qazvin (Iran) i viu actualment a Nova York. Ha exposat en solitari en nombroses galeries i museus d’arreu del món, incloent-hi el Museu Nacional d’Art Contemporani d’Atenes, l’Stedelijk Museum (Amsterdam), la Serpentine Gallery (Londres), el MUSAC (Lleó), l’Hamburger Bahnhof (Berlín), el Museu d’Art Contemporani de Mont-real, el Walker Art Center (Minneapolis), el Castello di Rivoli (Torí) i la Kunsthalle Wien (Viena). Ha guanyat diversos premis, com ara el Lleó d’Or de la 48a Biennal de Venècia el 1999 i el premi Lillian Gish el 2006. El seu primer llargmetratge, Women Without Men, va obtenir el Lleó de Plata del 66è Festival Internacional de Cinema de Venècia el 2009.

(English) Sue Williamson

Not Available

(English) Sutee Kunavichayanont

Not Available

(English) Tintin Cooper

Not Available

(English) Toeingam Guptabutra

Not Available

(English) Top Changtrakul

Not Available

(English) Viviane Sassen

Not Available