Follow Us On

política de Cookies

EN ELS MITJANS

Bangkok Post / Brunch Magazine-UNA EXPOSICIÓ AJUDA ELS SEROPOSITIUS A SORTIR DE LA SEVA DIFÍCIL I SOLITÀRIA SITUACIÓ

Brunch Magazine, Abril 2012, Vol.5 No.14

UNA EXPOSICIÓ AJUDA ELS SEROPOSITIUS A SORTIR DE LA SEVA DIFÍCIL I SOLITÀRIA SITUACIÓ

Després de lluitar contra una mortífera infecció cerebral relacionada amb la sida, un entusiasta de l’art d’origen holandès va trobar “forces en la vulnerabilitat” i va començar a encarregar i col·leccionar obres que parlen d’aquesta dura malaltia. Aquestes obres s’exposen actualment a Bangkok.

L’any 2001 una infecció cerebral relacionada amb la sida va obligar Han Nefkens a aprendre de bell nou a menjar, caminar, parlar, llegir i escriure. El que podria haver estat un camí solitari i anguniós no va ser-ho, comenta Nefkens, gràcies a la comunitat de què forma part com a col·leccionista i promotor de les arts des de fa més d’una dècada.

El títol de la seva exposició més recent, You Are Not Alone, que actualment s’exhibeix al Bangkok Art and Culture Centre (BACC), reflecteix aquest sentiment i el missatge que vol transmetre a tots els afectats pel VIH/sida.

El Sr. Nefkens va començar a interessar-se per l’art contemporani el 1999, conscient que no solament volia col·leccionar obres d’art sinó també compartir-les. Amb tot, la seva experiència professional havia estat en el camp del periodisme, per la qual cosa va passar un any parlant amb artistes i propietaris de galeries per trobar la millor manera de compartir la seva passió per l’art contemporani. Finalment va arribar a un acord amb el Centraal Museum d’Utrecht (Holanda) perquè la seva futura col·lecció s’hi pogués exposar en qualitat de préstec.

Dotze d’anys més tard, el Sr. Nefkens ha escrit dues novel·les autobiogràfiques i ha aconseguit reflectir la intensitat de la seva experiència en el món de l’art. Ha deixat de ser un simple col·leccionista per convertir-se en un mecenes, amb una dotzena de projectes funcionant, molts del quals es canalitzen a través d’ArtAids, la seva iniciativa per despertar consciències envers els problemes del VIH/sida a través de l’art.

You Are Not Alone és un d’aquests projectes. Les obres, d’artistes de tot el món, cinc d’ells procedents de Tailàndia, formen les bases d’un debat sobre la sida, un apunt per a una discussió més profunda. Els artistes participants vénen de Sud-àfrica, Xipre, Xile, Lituània, Espanya, Vietnam, Dinamarca, Noruega, Holanda i el Marroc. Els artistes tailandesos escollits per a l’exposició són Pratchaya Phinthong, Mute Mute, Ohm Phanphiroj, be>our>friend studio i Sutee Kunavichayanont. El conjunt d’obres exposades ofereix una combinació de relats sobre la sida, el seu impacte i els seus aspectes socials i de realitats actuals relacionades amb la infecció per VIH a tot el món.

Brunch es va entrevistar amb el col·leccionista i mecenes per parlar de les seves experiències i de fins a quin punt l’art pot canviar el món.

Com escull les obres que compra o encarrega?

No penso mai en l’art en termes d’inversió, perquè no tinc intenció de vendre cap obra. Penso en l’art en termes de vàlua. Continuarà sent important aquesta obra d’aquí a vint anys o a llarg termini? No cal dir que es necessita tenir un cert instint visceral. Cada cop que t’encares a una obra d’art és com si t’enamoressis. La sensació t’arriba tot d’una, i aleshores sorgeix la qüestió: vols continuar amb ella? També em fixo en el conjunt de l’obra de l’autor. Si la peça és bona però l’artista en general és mediocre, no m’interessa. Quan encara col·leccionava, abans de començar a encarregar obres, també volia veure si encaixaven en el conjunt de la meva col·lecció. Algunes obres eren molt belles, però no casaven bé amb l’esperit de la col·lecció. Actualment ArtAids encarrega obres sobre el tema del VIH/sida, però no en conec mai els resultats per endavant.

Alguna vegada el resultat el decep?

Decepció no és la paraula adequada, perquè mai no tinc una idea fixa del que pot sorgir. Però sempre em sorprèn.

És freqüent que els artistes no s’hagin enfrontat mai abans al tema de la sida?

Efectivament. Estem mirant de despertar una consciència. L’artista ha de començar a pensar-hi i a donar-li forma d’una manera molt profunda. I aleshores neix l’obra d’art i el públic comença a pensar en el VIH. I finalment, la gent llegeix el projecte, o en sent a parlar o el veu per televisió.

Com va aparèixer la idea de crear aquest cercle positiu de conscienciació?

Va ser el 2004, amb motiu del Congrés Internacional sobre la Sida que es va celebrar a Bangkok. Vaig decidir que en aquest congrés hi havia d’haver obres d’art. Un comissari tailandès ja treballava en una exposició, de manera que el vaig ajudar a produir-la. Va tenir lloc a la Queen’s Gallery i per primera vegada vaig poder comprovar l’impacte de l’art, el poder que té. Vaig veure com els visitants contemplaven les obres i es posaven a parlar d’art i del VIH. Així va néixer ArtAids.

L’art pot generar una conscienciació sobre el VIH i la sida. També ajuda a reduir l’estigma?

Estan connectats. Hi ha persones molt preparades per a les quals el VIH continua sent un estigma molt fort. I per culpa d’aquest estigma, la major part dels seropositius no parlen del tema. Molt poca gent surt i diu: “Sóc seropositiu, és una malaltia com ara tenir el colesterol alt o qualsevol altra cosa, i així és com ha de ser tractada.” Hi ha una càrrega de culpa innecessària que no hauria de tenir res a veure amb tot això. La gent ha de ser conscient que l’estigmatització no és només un problema per a la gent que té VIH, sinó que a causa de l’exclusió social els possibles infectats no es fan la prova. Ells són els que, sense saber-ho, contagien altres persones. De manera que la supressió de l’estigma és una forma de prevenció.

La situació ha millorat al llarg dels anys?

Encara hi ha moltíssima feina a fer. Ara no hi ha aquell terror immens de fa vint anys, perquè la sida s’ha tornat pràcticament invisible a molts llocs del món. Ara hi ha més culpa que estigma.

Què més es pot fer?

Una de les millors maneres d’eliminar els estigmes és que la gent surti i digui que té càncer, que és homosexual, el que sigui. Així la gent s’acostuma, sobretot quan es tracta d’algú que admiren, com ara un esportista o un actor. Aleshores s’adonen que no és res que els hagi de fer por. I no cal dir que els missatges en els mitjans de comunicació han de ser positius, però això no és gens fàcil de controlar.

Vostè és molt internacional. Va néixer a Holanda, viu a Espanya, es va educar a França, domina moltes llengües. És un aspecte útil per al mecenatge artístic?

Per a mi el món és un sol lloc. No tinc la sensació que hi hagi fronteres. Per això em fascina que els artistes exposin a altres països; no és solament un mitjà d’expressió per a l’artista, sinó que facilita que la gent conegui altres cultures. No és freqüent, per exemple, que a Tailàndia es puguin contemplar obres d’art procedents de Sud-àfrica, Lituània, el Marroc o Xile.

El seu gust artístic ha canviat al llarg dels anys?

Continua sent molt instintiu. Abans m’inclinava pels aspectes més estètics, més poètics. Les obres que componen l’exposició actual sovint són molt poc poètiques.

Un cop va dir que l’art és una necessitat, no pas un luxe. També ho és per a algú que no té casa o que passa fam?

No és pas una frivolitat. Donem-li la volta i imaginem un món sense art. Tot desapareixeria. Si penses en les coses que sabem dels temps passats, tot sovint les identifiques amb una imatge o amb un quadrat. És així perquè l’art reflecteix el nostre món. I la visió de l’artista, sens dubte, ens dóna peu a veure la vida des d’un punt de vista diferent. Això ens ajuda a veure el món d’una manera diferent. A través de l’art sabem qui som. Si això desaparegués, ja no sabríem qui som ni com connectar-nos. Seria una gran pèrdua. L’art reflecteix qui som com a individus i com a comunitat global.

De col·leccionista va passar a ser mecenes i ara també dóna suport als comissaris d’exposicions. Es tracta d’una progressió natural?

Sí, també ha estat quelcom molt orgànic. Un dels problemes que ens vam trobar a l’hora de treballar amb la comissària Hilde Teerlink va ser que no hi havia prou comissaris d’exposicions per dur a terme tots els projectes que teníem al cap. Per això vam decidir fer alguna cosa a fi que ens poguessin ajudar al començament i després desenvolupar les seves pròpies carreres professionals. Cal prestar més atenció als artistes de països no occidentals, i amb aquesta intenció hem creat un premi i tenim observadors a diverses parts del món. A les àrees en conflicte la situació dels artistes és de veritable urgència, perquè realment tenen coses a dir.

“El poder de la vulnerabilitat humana”, com va dir vostè una vegada.

Sí, de la vulnerabilitat pot sorgir la força. Després de l’última malaltia vaig haver de fer un esforç immens per millorar, vaig necessitar uns quants anys i moltíssima disciplina i força de voluntat per recuperar les funcions. Conservo tota aquesta força i ara la faig servir per fer altres coses i per a tots aquests projectes artístics.

* * *

L’exposició You Are Not Alone es pot visitar fins al 20 de maig al novè pis del Bangkok Art and Culture Centre.