H+F
Han Nefkens va començar a col·leccionar art l’any 2000. La Col·lecció H+F, anomenada així per les inicials dels noms del seu impulsor i de la seva parella, Felipe, es troba en dipòsit en diversos museus dels Països Baixos i en altres països. Actualment, Han Nefkens no només col·lecciona, sinó que també impulsa projectes artístics internacionals, sovint en col·laboració amb museus i altres institucions del món de l’art.
Fundació Han Nefkens
La Fundació Han Nefkens és una organització privada sense ànim de lucre fundada a Barcelona l’any 2009 amb l’objectiu de produir obres d’art contemporani. L’objectiu principal és estimular la creació artística a Barcelona tot oferint a artistes d’altres indrets del món l’oportunitat de realitzar peces i intervencions a la ciutat i fomentar i promocionar altres aspectes de la creació contemporània.
Han Nefkens
Compartir és per a Han Nefkens l’antídot contra la soledat. Ho fa a través dels seus projectes artístics i contra la sida i a través dels seus escrits. El 1995 va fer el seu debut amb la novel la autobiogràfica Bloedverwanten (“Parents”), seguida de Twee lege stoelen (“Dues cadires buides”, 2006) i De gevlogen vogel (“L’ocell va volar”, 2008). El seu darrer llibre, publicat en traducció al castellà, va aparèixer el 2011 sota el títol Tiempo prestado. Nefkens també escriu peces curtes, “vinyetes”.
“No creo en complots, interesa la vacuna del sida, pero es difícil” – Atlántico
ATLÁNTICO 24/10/2011
“No crec en complots. Interessa la vacuna de la sida, però és difícil”
Han Nefkens, amb 24 anys com a seropositiu, va inaugurar una mostra sobre la malaltia
Han Nefkens (Rotterdam, 1954) va inaugurar ahir la mostra col·lectiva You Are Not Alone al Marco. Com a president de la Fundació ArtAids, promou accions artístiques com a via per sensibilitzar la societat sobre la sida. Amb aquesta mostra i amb el seu propi testimoni vol fer arribar un missatge clar. En un perfecte castellà, amb senzillesa i amb certa tendresa, va explicar el seu llegat.
De quina manera aquesta exposició sensibilitza la població enfront de la sida?
L’art té un important poder transformador. Una obra d’art és una imatge que queda en el cap, hi donem voltes. I també ens fa pensar en el VIH: que encara existeix, que hem d’anar amb compte i prendre precaucions i que no hem d’excloure els malalts.
Va reconèixer que és seropositiu. De quina manera va assumir la malaltia?
Em vaig assabentar fa 24 anys, a Mèxic. La meva primera reacció va ser la negació: “No pot ser, aquest no sóc jo.” Em va costar temps assimilar-ho. A finals dels vuitanta, principis dels noranta, era un moment molt diferent. Vaig veure morir molta gent de la sida, el meu germà, amics. Era com assistir al que m’esperava a mi també. A partir de 1996 canvia tot. Apareixen els medicaments i augmenta l’esperança. Es passa de viure amb urgència a fer plans a mig i llarg termini.
L’exposició es diu You Are Not Alone. Va arribar a sentir-se sol?
Em vaig sentir molt sol quan em van donar la notícia. Tenia por de com reaccionaria la família, la meva parella, els amics. Després vaig aprendre que si pots marcar la diferència entre ser un malalt crònic i un malalt terminal, la gent ho entén.
Hi ha una obra a la mostra que planteja que la sida és un negoci. Existeix aquest debat?
Aquest és el poder de l’art, obrir debats. La sida és un bon negoci per a la indústria farmacèutica. Però aquesta indústria és la que va desenvolupar les 20 pastilles que em prenc i que em permeten viure. Sense ella no hi hauria medicaments. Són empreses que inverteixen molts diners i tenen dret a recuperar-los. Però s’ha de trobar una solució per als qui no hi tenen accés.
I per què es resisteix la vacuna?
No crec en complots. Interessa. Qui la descobreixi obtindrà el premi Nobel i en vendrà milions. Però és difícil, perquè el virus muta molt.
Peu de foto:
La comissària de l’exposició, Hilde Teerlinck, i Han Nefkens, amb l’obra d’Otto Berchem. Nefkens va fundar ArtAids el 2004 en comprovar el poder de l’art, fundació a la qual està vinculat com a col·leccionista que penja les seves peces en museus i no a casa seva.