H+F
Han Nefkens va començar a col·leccionar art l’any 2000. La Col·lecció H+F, anomenada així per les inicials dels noms del seu impulsor i de la seva parella, Felipe, es troba en dipòsit en diversos museus dels Països Baixos i en altres països. Actualment, Han Nefkens no només col·lecciona, sinó que també impulsa projectes artístics internacionals, sovint en col·laboració amb museus i altres institucions del món de l’art.
Fundació Han Nefkens
La Fundació Han Nefkens és una organització privada sense ànim de lucre fundada a Barcelona l’any 2009 amb l’objectiu de produir obres d’art contemporani. L’objectiu principal és estimular la creació artística a Barcelona tot oferint a artistes d’altres indrets del món l’oportunitat de realitzar peces i intervencions a la ciutat i fomentar i promocionar altres aspectes de la creació contemporània.
Han Nefkens
Compartir és per a Han Nefkens l’antídot contra la soledat. Ho fa a través dels seus projectes artístics i contra la sida i a través dels seus escrits. El 1995 va fer el seu debut amb la novel la autobiogràfica Bloedverwanten (“Parents”), seguida de Twee lege stoelen (“Dues cadires buides”, 2006) i De gevlogen vogel (“L’ocell va volar”, 2008). El seu darrer llibre, publicat en traducció al castellà, va aparèixer el 2011 sota el títol Tiempo prestado. Nefkens també escriu peces curtes, “vinyetes”.
PEPE ESPALIÚ
Pepe Espaliú va néixer a Còrdova el 1955, on va morir el 1993.
Pepe Espaliú és a dia d’avui un dels artistes més importants de la història de l’art contemporani espanyol. Molt influenciat per la literatura, la poesia i la psicoanàlisi, Espaliú deixa al seu darrere una intensa, abundant i coherent producció amarada de metàfores i símbols recurrents com la màscara, els guants, la cicatriu i la closca de tortuga. En les seves escultures, pintures, dibuixos, fotografies i performances afronta amb fermesa i sinceritat les seves preocupacions sobre la seva sexualitat i espiritualitat, i les pors o traumes que a les experiències socials de totes dues hi van associats. Més endavant, després de contraure el VIH, Espaliú depura i reorienta la seva iconografia envers la seva malaltia i produeix en aquesta època les seves conegudes crosses i cadires portadores, per acabar protagonitzant accions públiques recordades per la seva transcendència no només artística, sinó essencialment social i política. L’obra d’Espaliú forma part de les col·leccions dels principals museus d’Espanya i Europa, entre ells el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), la Fundació “la Caixa” (Barcelona), el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i la Tate Modern (Londres).