Follow Us On

política de Cookies

EN ELS MITJANS

You Are Not Alone. Fundació Joan Miró

ARTECONTEXTO 07/07/2011

Sembla mentida que aquesta societat en què vivim senti encara tant de pànic i tanta aversió cada vegada que escolta la paraula sida. I sembla encara més mentida que aquest terror es tradueixi en conseqüències, tan terribles i injustes, com la marginació, l’aïllament, l’abandonament i el rebuig social que pateixen, com només es dóna en aquest cas tan particular, els seus afectats. Això és el que passa i això és el que denuncia (o vol recordar) You are not alone, una exposició comissariada per Hilde Teerlinck, directora del FRAC Nord-Pas de Calais/Dunkerque, i Irene Aristizábal, en commemoració dels 30 anys del descobriment del virus VIH, inaugurada a la Fundació Joan Miró i organitzada conjuntament amb la Fundació ArtAids i el MARCO, Museo de Arte Contemporánea de Vigo, cap a on viatjarà posteriorment.

En el coratge ètic de Han Nefkens, Fundador d’ArtAids i, dada important, seropositiu, es troba l’eix d’aquesta mostra el títol de la qual és ja una crida a l’acció i a la no resignació. Perquè, tal i com ens recorda en el seu llibre d’acceptació i valent posicionament Tiempo prestado, no és només la malaltia el que espanta: el pitjor és la por de la soledat. I d’aquesta ferida, en el seu conjunt i per separat, parlen els catorze artistes aquí convocats. Cadascun a la seva manera mostra des de diferents angles i perspectives de quina forma afecta l’estigma social, mentre uns pocs s’enriqueixen, com sempre, i els malalts són tractats com a leprosos de l’antiguitat: assenyalats i apartats de la societat per la por del contagi. El neó d’Elmgreen & Dragset amb el missatge AIDS is good business for some, un al·legat contra la indústria farmacèutica, és molt eloqüent respecte a aquesta qüestió. Tant com la reproducció del Faune Barberini, obra mestra de l’art hel·lènic, presentada aquí amb un catèter per a transfusions, que destaca i emfatitza tant la càrrega homoeròtica com el pànic davant la sang contaminada.

Tot i que a primera vista tot sembla innocu, l’espectador va prenent consciència i captant a poc a poc la creixent tensió emocional (i moral), com si l’exposició fos una col·lecció de nines russes que treuen el cap directament a l’abisme per obrir-se, amb èmfasi indagatori, a una realitat dolorosa i complexa. En aquest sentit, tres treballs destaquen com a veritable sostenidor de la mostra: el migmetratge Restricted Sensation, del lituà Deimantas Narkevicius, un al·legat contra la llei homofòbica aprovada pel Parlament de Lituània el 2009; la instal·lació Tkaf de Latifa Echakhch, que critica la manipulació informativa de les institucions governamentals; y Resource Room de Matthew Darbyshire, un simulacre de punt d’informació, al final del recorregut, que indaga sobre l’origen de l’estigma a través del material gràfic de les campanyes de conscienciació dels anys vuitanta i dels testimonis de persones seropositives que viuen a Barcelona.

Contemplada obra a obra i en el seu conjunt, l’exposició acompleix el seu principal objectiu: alerta sobre la discriminació i el rebuig i qüestiona els nostres prejudicis més comuns. Hi trobem peces simbòliques com Nowhere, el teló teatral del xipriota Christodoulos Panayiotou doblegat al·legòricament per no tornar a ser obert mai més; fotografies reivindicatives i escultures que evoquen el pànic. Però hi trobem també treballs narratius com la sèrie In the time of aids, o el vídeo de la xilena Lorena Zilleruelo Pasos, que mostra el titànic esforç de superació d’una dona infectada per la seva parella ja morta, en un exercici d’intimitat abordat amb extrema sinceritat. És potser això el més notable de You are not alone: tracta amb honestedat i fina intel·ligència la qüestió de l’exclusió social i ho fa combinant la crítica amb la invitació a la reflexió, la denúncia amb l’esperança del canvi.

artecontexto