Follow Us On

política de Cookies

EN ELS MITJANS

SPAINVuit artistes busquen l’estigma de la sida a la Fundació Miró

Han Nefkens, fundador d’ArtAids, produeix l’exposició You are not alone

Roberta Bosco, Barcelona

La reproducció del Faune Barberini, obra mestra de l’art hel·lènic –restaurada per Bernini– que incidia en la gosadia de la postura i en el seu caràcter homoeròtic, sorgeix majestuosa de la penombra. Un gran rètol de neó, a l’estil del dels teatres de varietats, amb el lema AIDS is good business for some (“La sida és un bon negoci per a alguns”) il·lumina el faune dorment i el seu braç musculat, que està rebent una transfusió de sang. New blood, d’Elmgreen & Dragset, és una de les peces visualment més impactants de You are not alone, l’exposició organitzada per la Fundació ArtAids, que s’inaugura dijous a la Fundació Miró, en commemoració dels 30 anys del descobriment del virus del VIH, i que es podrà visitar fins al 8 de setembre.

“No és només la malaltia el que espanta, sinó el rebuig, l’exclusió i l’estigma que comporta. El pitjor és tenir por de la solitud”, assegura el col·leccionista holandès resident a Barcelona Han Nefkens, fundador d’ArtAids, que va saber que era portador del virus el 1987 i que, després d’un dolorós procés que relata en el llibre Tiempo prestado, va decidir combatre la malaltia a través de l’art. A diferència de la majoria de col·leccionistes, el seu somni no és obrir un centre propi en el qual instal·lar-hi la col·lecció que està formant produint obres que s’enfronten des de perspectives i mitjans diferents a les problemàtiques vinculades a la sida. “Prefereixo treballar amb altres institucions i crear projectes compartits”, assegura.

La comissària de l’exposició, Hilde Teerlinck, directora del centre d’art francès FRAC Nord-Pas de Calais i col·laboradora habitual de Nefkens, amb qui ha produït unes 130 obres relacionades amb la sida, ha encarregat vuit obres a artistes que no treballen habitualment amb aquest tema. Una de les que s’estrenen a You are not alone, de Matthew Darbyshire, indaga precisament l’origen de l’estigma a través d’un simulacre de punt d’informació on s’exhibeixen també uns vídeos de l’artista cordovès Pepe Espaliú, mort de sida el 1993 quan només comptava 38 anys.

“Quan es va descobrir la virulència de la malaltia, es van iniciar campanyes de prevenció molt agressives que van assentar les bases per a anys de por, condemna i marginació”, explica Darbyshire. La discriminació dels homosexuals als països de l’antic bloc soviètic centra la pel·lícula del lituà Deimantas Narkevicius, un al·legat contra la llei homofòbica aprovada pel Parlament de Lituània el 2009. La por del contagi i el pànic que es va desencadenar a França durant la dècada dels vuitanta arran de l’escàndol de la sang contaminada es plasmen en la instal·lació de Latifa Echakhch: un mur de maons que es disgrega sota la mirada del visitant.

Hi ha peces més simbòliques, com ara el teló teatral doblegat, per sempre més, del grec Christodoulos Panayiotou i la reproducció a mida natural de la flama de l’Estàtua de la Llibertat, fragmentada i escampada per terra, del vietnamita Danh Vo. Altres són més narratives com per exemple la sèrie In the time of Aids, de David Goldblatt, i el vídeo de la xilena Lorena Zilleruelo, que a partir del testimoni d’una dona infectada per la seva parella mescla realitat i ficció en una història d’amor i de mort a ritme de tango.

[Peu de foto]

Sense títol, obra de Shirin Neshat

El país 29/06/2011