H+F
Han Nefkens va començar a col·leccionar art l’any 2000. La Col·lecció H+F, anomenada així per les inicials dels noms del seu impulsor i de la seva parella, Felipe, es troba en dipòsit en diversos museus dels Països Baixos i en altres països. Actualment, Han Nefkens no només col·lecciona, sinó que també impulsa projectes artístics internacionals, sovint en col·laboració amb museus i altres institucions del món de l’art.
Fundació Han Nefkens
La Fundació Han Nefkens és una organització privada sense ànim de lucre fundada a Barcelona l’any 2009 amb l’objectiu de produir obres d’art contemporani. L’objectiu principal és estimular la creació artística a Barcelona tot oferint a artistes d’altres indrets del món l’oportunitat de realitzar peces i intervencions a la ciutat i fomentar i promocionar altres aspectes de la creació contemporània.
Han Nefkens
Compartir és per a Han Nefkens l’antídot contra la soledat. Ho fa a través dels seus projectes artístics i contra la sida i a través dels seus escrits. El 1995 va fer el seu debut amb la novel la autobiogràfica Bloedverwanten (“Parents”), seguida de Twee lege stoelen (“Dues cadires buides”, 2006) i De gevlogen vogel (“L’ocell va volar”, 2008). El seu darrer llibre, publicat en traducció al castellà, va aparèixer el 2011 sota el títol Tiempo prestado. Nefkens també escriu peces curtes, “vinyetes”.
Javier Peñafiel
(Saragossa, 1964)
Artista que treballa amb la fotografia, el dibuix, el vídeo, la instal·lació, l’escriptura i la performance, uns mitjans amb els quals la seva obra es va endinsant pels camins del llenguatge, la construcció del subjecte i les relacions de l’individu amb les diferents estructures socials. Així fa aparèixer punts de trobada i cruïlles on podem descobrir possibles retrats crítics de la societat.
Participa a MIRANT DES DE FORA AMB L’OBRA:
Víctima de diagnóstico (2009)
Dibuixos, mides variables.
Les persones afectades pel VIH pateixen una victimisme doble. El diagnòstic de la malaltia les marca amb tot allò que indiquen les estadístiques. L’origen de la transmissió, les seves pautes de conducta, les possibilitats d’evolució de la malaltia expliquen el seu passat, present i futur, en un compendi que no és el seu, sinó el d’altres.